Acomiadament discriminatori, declarat nul?

Què significa que un acomiadament sigui declarat nul?

La setmana passada, ens fèiem la pregunta de, quines conseqüències te per la persona treballadora i per l’empresa la declaració de nul·litat de l’acomiadament, tot seguit la contestarem.

Si l’acomiadament finalment és declarat nul, la conseqüència directa és que aquest acomiadament DESAPAREIX i ha d’esborrar totes les seves empremtes, és a dir, la persona treballadora ha de reincorporar-se a l’empresa immediatament en idèntiques condicions a les que ostentava abans de l’acomiadament (categoria, salari, horari,..) i l’empresa haurà d’abonar els salaris deixats de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la reincorporació.

Aquesta obligació d’abonament de salaris persisteix encara que la persona treballadora hagi estat cobrant l’atur, en aquest cas l’empresa haurà d’abonar la diferència entre el que ha percebut de prestació d’atur i el que hagués percebut de salari, a més de tornar al SEPE la prestació íntegra.

Si la persona treballadora ha estat prestant serveis per a un altre empresa, s’haurà d’abonar la diferència de sou si escau.

I per últim, l’únic supòsit en el que no existeix aquesta obligació d’abonament de salaris és si la persona treballadora ha estat en situació d’incapacitat temporal, així si durant aquets període la persona treballadora ha estat de baixa, no hi haurà obligació d’abonament de salaris.

Així doncs, la protecció que fa l’ordenament jurídic en aquests casos és la de preservar el lloc de feina, i fer com si aquest acomiadament no hagués tingut lloc mai, existeixen però un parell d’excepcions que ens agradaria destacar i son dues: la impossibilitat de reincorporació i la relacionada directament amb la discriminació.

Quan a la primera, es dona, quan existeix una impossibilitat material de reincorporació, per exemple si l’empresa, durant aquell temps ha desaparegut, aquí la primera conseqüència perdura, però el contracte acaba extingit amb dret a la indemnització prevista per l’acomiadament improcedent.  

La segona excepció és potser la menys coneguda, però des del punt de vista d’Isonomia és la més rellevant, i es dona en els casos en els que hi hagi hagut una discriminació, textualment, l’art. 286 diu “2. En los supuestos de declaración de nulidad del despido por acoso laboral, sexual o por razón de sexo o de violencia de género en el trabajo, la víctima del acoso podrá optar por extinguir la relación laboral con el correspondiente abono de la indemnización procedente y de los salarios de tramitación, en su caso, conforme al apartado 2 del art. 281.”

Així doncs, constatada l’existència d’assetjament laboral, sexual o per raó de sexe, o violència de gènere a la feina, serà la víctima d’aquesta situació qui escollirà si torna o no l’empresa, pal·liant així el que podria considerar-se més un càstig que un premi, ja que després d’una situació d’aquesta gravetat “obligar” a la persona treballadora a tornar a la boca del llop, és en moltes ocasions, inversemblant.

Fins aquí, un altre petit mos de el que l’ordenament jurídic té previst per donar resposta a les situacions de discriminació i assetjament, situacions que des d’Isonomia creiem que s’han d’evitar abans de que es gestin i per això treballem, per conscienciar a tots, empreses i persones treballadores, de crear espais de feina segurs, sans i igualitaris, perquè encara que finalment la situació pugui solucionar-se jurídicament d’una forma més o menys satisfactòria, les ferides que poden quedar tan a  la persona treballadora com a la nostra companyia, son massa difícils de sanar.

Aprofitem per recordar que les empreses d’entre 50 i 100 persones treballadores, tenen fins al proper mes de març per implantar els seus plans d’igualtat, un pas més endavant per intentar esborrar les desigualtats i aquests tipus de comportaments d’arrel.

Comparteix l'article:

Articles relacionats